Quan la Cerdanya va ser musulmana.

La Cerdanya - Desembre 2012

Corria l'any 720, després de la invasió sarraïna de la península ibèrica, quant la Cerdanya va restar tota sota domini musulmà, no abans d'importants vessaments de sang. En aquell  temps en Munusa era el governador musulmà  i va aixecar el Castell de Llívia cap el 731 on hi passava molt de temps.

Segons conta la llegenda, el mandat de Munusa es va caracteritzar per un domini molt dur fins que es va enamorar de Lampègia, filla del duc d'Aquitània. Des de aleshores van viure en pau i tranquil·litat a Llívia. Mes a mes en Munusa es va convertir al cristianisme i va fer construir una ermita.

Però aquests fets varen arribar a oïdes de l'emir de Còrdova: Abd-al-Rahman I, i aquest  va enviar un exèrcit que ho va arrasar tot al seu pas al llarg del Segre fins a Llívia.

Munusa i Lampègia es van poder escapar fins els boscos d'Odeilló, a la Perxa. Allí, hi amagaren la imatge de la Verge de la ermita que varen construir i que s'havien endut per tal que no la destruïssin. Finalment, Munusa va ser capturat per les forces musulmanes i decapitat, mentre que Lampègia va ser portada a Abd-el-Rahman, qui  davant de sa bellesa s'enamorà d'ella.

Be. La realitat històrica no és ben bé aquesta. Va ser cap el 731 quan  el berber Munusa d'acord amb el duc cristià Eudes d'Aquitània, es varen rebel·lar contra els àrabs de Còrdova. Van lluitar contra els seus germans islàmics, però Munusa  va ser derrotat a Llívia pel vali cordovès Abd-el-Rahman ibn 'Abd-Allah al Gafiqi, que va prosseguir la seva ofensiva fins a Poitiers, on va ser derrotat pel famós Carles Martell l'any 732. La Septimània i el Rosselló van ser alliberats dels musulmans cap al 759, i la Cerdanya poc després. Per tant, la dominació musulmana  a la Cerdanya amb prou feines va arribar a cinquanta anys.