Menhir d'Eina |
Al poble d'Eina, a l'Alta Cerdanya Francesa , hi ha un breu recorregut de poc més de 5 Km., que es un veritable itinerari arqueològic que passa per un tram visible d'una via romana, on es poden veure diversos elements com l’empedrat, murs de sosteniment, ponts i pilons), així com per una sorprenent concentració de monuments megalítics com dolmens i menhirs, , exponents d'una cultura megalítica que es va desenvolupar a la Cerdanya principalment entre el Calcolític o Edat del Coure i el període inicial de l’edat del Bronze allà pels anys 2250-1500 a.C.
Dolmen Pasquerets |
Entre aquests monuments trobarem el Cista de Lo Pou, indicat com a dolmen, encara que en realitat una cista, petit sepulcre en forma de caixa i de planta quadrangular, composta per dues lloses i dos murs de pedra en sec.
Enlairat en un petit turonet, trobarem també el dolmen de Pasquerets. Aquest sepulcre megalític, erigit probablement durant el Calcolític (2000-1800 a.C.), és de planta rectangular i té com a elements originals la llosa de capçalera i les dues lloses laterals. El topònim Pasquerets deriva del mot pasquer, nom del tribut que es pagava, en els segles XI-XIII, als senyors feudals per poder pasturar els ramats en les seves terres.
Mes endavant trobarem el Menhir d’Eina, de 2,45 metres d’alçada, fou erigit probablement durant el Neolític mitjà (3500-3000 a.C.), i ha estat redreçat recentment; cal dir que fou escapçat, possiblement en època medieval, per tal de destruir la seva figura antropomorfa i així cristianitzar-lo, segons les creences de l’època.
I per últim arribarem al Pla del Bac, extens altiplà des d’on tenim una gran panoràmica, on podrem veure diversos túmuls amb roques granítiques, i veurem un nucli granític amb una gran cambra artificial; al redós d’aquest nucli s’hi va establir un hàbitat estacional, des del Neolític fins a l’edat del Bronze.
Es una recomanable passejada que ens farà recordar les divertides histories i aventures d’Asterix i Obelix.